L'Institut Valencià d'Art Modern acull fins al 8 de juny l'obra de Jean Tinguely que es mostra per primera vegada a Espanya. Dèsset anys després de la seua mort, l'escultor suís del ferro, mestre de l'art cinètic, és protagonista d'una exposició retrospectiva a València.

Organitzada en col·laboració amb el Museu Tinguely de Basilea, l'exposició mostra un total de 172 obres entre pintures, escultures, esbossos i documents que reflecteixen l'itinerari i les distintes etapes creatives en la vida de l'artista suís.

Nascut en 1925 en Fribourg, Jean Tinguely passa la seua infància i joventut a Basilea, on durant la II Guerra Mundial es forma com a aparadorista. Treballa com a decoradora independent i capta l'atenció del públic amb els espectaculars dissenys que fa per a algunes botigues. Al mateix temps, assisteix a classes en l'Escola d'Arts i Oficis de Basilea i aprén, seguint els principis de la Bauhaus, a adaptar l'ús dels objectes quotidians a l'art.

En 1952, s'instal·la a París, on crea innovadores imatges mòbils que reben el nom de Méta-Malevich o Méta-Kandinsky.

En 1959, amb les Méta-Matics, les seues màquines de dibuixar, Tinguely coneix per primera vegada l'èxit entre el públic. Els visitants de l'exposició poden elaborar, amb una de les màquines de l'artista, el seu propi dibuix abstracte, que ve definit pels paràmetres de la màquina.

Els anys seixanta són testimoni de la creació de grans escultures fetes de trossos de ferro. Els anys setanta i huitanta assisteixen a la creació d'algunes escultures monumentals, com per exemple la instal·lació Grosse Meta Maxi-Maxi Utopia, construïda en 1987 per a l'exposició retrospectiva del Palazzo Grassi de Venècia. A més, se celebren per tot Europa més exposicions de les seues escultures-màquines: en la Tate de Londres, en el Centre Georges Pompidou de París, en el Kunsthaus de Zuric. Tinguely coneix la fama gràcies als encàrrecs públics que se li fan, com la Fontaine Igor Stravinsky, que construïx en 1983 junt amb Niki de Saint Phalle per a la plaça adjacent al Centre Georges Pompidou.
Després de la mort de Tinguely en 1991, la seua viuda, Niki de Saint Phalle, arriba a un acord amb la casa d'assistència mèdica Roche de Basilea, pel qual l'empresa funda un museu i sufraga totes les despeses. A canvi, Niki de Saint Phalle dóna al museu el patrimoni artístic de Tinguely.
El Museum Tinguely va quedar inaugurat a l'octubre de 1996 i des de llavors està finançat íntegrament per Roche.