El que fins fa unes setmanes era conseller de Territori, Rafael Blasco, va anunciar al desembre del 2003, quasi una dècada després de l'arribada del PP al govern de la Generalitat Valenciana, que era voluntat del Consell «legalitzar on es puga» els milers de xalets irregulars construïts.
Blasco va ser diligent en la seua tasca, encara que el seu relleu li va impedir concloure-la: només en la província de València almenys 26.000 vivendes situades en desenes de municipis continuen sense legalitzar o, com molt, en un procés de legalització que difícilment serà tan traumàtic com el de Catral, on el Consell ha intervingut les competències municipals.
Recentment la Conselleria de Territori i Vivenda ha autoritzat a l'Ajuntament d'Albaida, governat pel PP, una modificació del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que permetrà reclassificar qualsevol terreny del terme municipal, inclòs aquell que compte amb alguna protecció especial.
La desprotecció del terme municipal d'Albaida es va produir instàncies del propi alcalde del municipi, Juan José Beneyto, i facilitarà, a més de la construcció de noves urbanitzacions, la legalització de tot el que construïx il·legalment en els últims anys.
El nombre de vivendes fora d'ordenació a Ontinyent pot superar les 2.000, encara que la xifra exacta es desconeix. El retard en l'aprovació del PGOU per part de la Conselleria de Territori ha impedit a l'ajuntament dotar-se d'un marc legal amb el que començar a actuar.
La revolta dels veïns del disseminat afectats per la suspensió de llicències va obligar a l'equip de govern, format per PSOE, Bloc i EU, a alçar la mà i permetre les construccions il·legals en marxa en tant la conselleria no aprove el Pla General.
En el cas de Xàtiva, el nombre de vivendes fora d'ordenació pot abastar el mig miler després que en els últims mesos s'haja escomés la regularització de moltes de les segones residències construïdes en l'àrea de Bixquert.
Durant dècades, la política residencial de diversos ajuntament del Camp de Túria ha facilitat la proliferació de vivendes, i inclús urbanitzacions, en terrenys rústics. Sens dubte, el cas més significatiu ha sigut el de la capital comarcal, Llíria. Distints estudis han estimat l'existència de prop de 10.000 vivendes sense consolidar.
Els dos plans urbanístics que s'han aprovat en el municipi (1994 i 2005) han regularitzat diverses urbanitzacions d'este tipus on es comptabilitzaven unes 9.000 vivendes.
Un altre cas significatiu és el de Vilamarxant, governat pel PP, que en la memòria del concert previ del seu pla compta fins a 4.500 vivendes situades actualment sobre sòl rústic. D'elles, al voltant de 500 es quedarien dins del sòl no urbanitzable protegit pel futur Parc del Túria.
També Bétera (amb unes 3.000 vivendes o la Pobla de Vallbona (amb al voltant de 2.000) destacarien entre els municipis del Camp de Túria amb un nombre més gran de xalets il·legals. Estos dos consistoris han procurat legalitzar la seua situació reclassificant a urbanitzable les zones on s'alcen.
En la comarca de la Safor destaca el cas d'Oliva, on l'edificació irregular es presenta disseminada per tot el terme municipal en part per la laxitud amb què s'ha afrontat el problema durant l'última dècada pel govern municipal. En 2003 va haver-hi un pacte de totes les forces polítiques i des de llavors s'actua amb contundència contra les noves edificacions il·legals.
Després d'Oliva, Villalonga afronta la situació existent en la zona de La Llacuna on més de 600 xalets es troben fora d'ordenació. En este moment, sota el paraigua de la Generalitat, es treballa en un pla especial que pretén declarar la zona com un nucli urbà consolidat per a regularitzar les vivendes existents.
A Simat hi ha un problema semblant en el Pla de Corrals on l'ajuntament ha situat fins a panells informatius advertint que està prohibit construir en la zona . També es treballa en la línia de legalitzar les vivendes existents, més de 300.
A Tavernes es comptabilitzen almenys 200 vivendes en Marenys 2b realitzades durant dècades i fins als anys 90 en la zona costera pròxima a Xeraco. L'àrea conflictiva ha quedat dins del PAI promogut per Bancaixa i que ara el govern ha inclòs en la seua modificació del PGOU.
En el Camp de Morvedre, la construcció de vivendes en sòl no urbanitzable s'arrossega des de fa dècades, encara que recentment s'ha perseguit molt, sobretot a Sagunt o Albalat dels Tarongers, on el seu alcalde, Filiberto Prats (BNV), reconeixia més de 500 vivendes il·legals que pretén legalitzar en el concert previ del PGOU remés a la conselleria.
En les comarques de l'interior de la província de València, un dels casos més rellevants és el d'Ayora, on el PGOU està bloquejat per culpa de 1.600 «casicas», com les anomenen en la localitat, que en molts casos s'han convertit en luxosos xalets.
En La Foia, les cases de camp fora d'ordenació esguiten a centenars el paisatge comarcal, encara que en el cas de Chiva hi ha desenes de construccions en terreny no urbanitzable i urbanitzacions al·lega'ls en tant no s'aprove el nou PGOU.
Mà dura
A Benicarló existixen aproximadament un centenar de vivendes il·legals. L'ajuntament va decidir acollir-se a la LUV, que li cedix competències a l'hora de retirar els subministraments bàsics a les vivendes irregulars, per a sol·licitar a Iberdrola que no facilite subministrament elèctric a les vivendes que sol·licitaven ampliacions dels seus contractes.
El cas d'Almassora és singular: hi ha desenes de vivendes construïdes en el cauce del Millars, en els coneguts com alters. La CHJ sap del tema i no actua i l'ajuntament ha instal·lat panells informatius advertint que precintarà qualsevol obra.
Finalment, a Nules hi ha també desenes de vivendes construïdes en la zona de la marjal. El col·lectiu Quatre Camins ha denunciat que se seguix construint amb total impunitat. Les obres d'algunes vivendes han sigut paralitzades però altres continuen.
Esta informació ha sigut elaborada per J. Serra, R. Gallec, J. Ferrer, J. Alfaro, V. Contreras i M. Arribas
